La visita cúspide d'aquesta travessa comença. El recorregut que ens portarà al Machupicchu es diu Inca jungle i durarà 4 dies. Com a bon tour organitzat el equip és novament multicultural: argentins, francesos, canadenc, peruà i catalans. Arranquem!!!
Primer dia
Ens porten al cim d'una muntanya (4300m) des d'on començarem el descens en bicicleta fins a a Santa Maria(2000m). Entre obres a les carreteres i que una companya argentina es va fotre una nata de cuidado amb la bici, el descens es va veure reduit a 2h30. Bueno prou bé. La noia una mica magullada per res greu. El dia acaba en un hostel de gasolinera, amb uns mosquits ben acollidors. Ja som a la jungla.
Primer dia
Ens porten al cim d'una muntanya (4300m) des d'on començarem el descens en bicicleta fins a a Santa Maria(2000m). Entre obres a les carreteres i que una companya argentina es va fotre una nata de cuidado amb la bici, el descens es va veure reduit a 2h30. Bueno prou bé. La noia una mica magullada per res greu. El dia acaba en un hostel de gasolinera, amb uns mosquits ben acollidors. Ja som a la jungla.
Una casa nostra
Homus Ponchus
Segon dia
Comença la nostra caminada junglera amb una xafogó espaterrant i una pluja matinera. El paisatge ens cautiva, recorrem una vegetació meravellosa plena de fruits exquisits: mango, plàtans, maracuyà... vaja una delicia. La caminata dura unes 6 hores amb migdiada inclosa en una paraisiaca amaca. La ruta finalitza a la població de Santa Teresa.
Benvinguts a la jungla
Plàtans a la carta
Plàtans a l'arbre
Tercer dia
L'arribada al Machupicchu es comença a intuir des de la llunyania. Sortim de Santa Teresa i reseguim el riu Urubamba. Durant el trajecte podem gaudir d'un bany en una cascada amb un bon salt d'aigua. Menjem un maracuyà, un altre pel camí i seguim fent via. Arribem fins a la central hidroelèctrica on podem dinar un clàssic menú amb un primer de sopa i un segon compost d'un tall de carn amb els tipics acompanyaments: arrós, papas fritas, dos talls de cogombre i dos de tomàquet (ja cansa eh!).
A la tarda ens posem amb marxa seguint la via que porta fins a Aguas Calientes. En Ider, el nostre guia, comença a destacar pel seu misticisma sobre els inques. Novament tenim força sort amb ell encara que al final parlava pels colzes. Entre xerrades i patajades arribem al nostre destí: Aguas Calientes. El Machupicchu ens vigila a sobre nostre.
Quart dia
Gran dia. El machupicchu no té limit d'entrada però el Waynapicchu si. Només poden accedir a aquesta muntanya 400 persones al dia en dos torns: 8h00 o 10h00 del matí. El segon torn és el millor, menys probabilitats de tenir boira. Doncs bé, per ser entre els 200 primers hem de matinar.
A quarts de 5 del matí una multitud s'apila al pont d'Aguas Calientes a l'espera de l'obertura de portes. Armats amb frontal i pontxo estem allí. A les 5h arranca una carrera al llarg de més 3000 esglaons sota una fina pluja. Ens engantxem als nostres francesos que tiren a saco, esquivant a tot el personal. En 30 minuts som amunt i tan sols un grups de deu argentins arriben davant nostra. Waynapicchu assegurat.
Cap a les 7h ja som a dins d'aquest impressionant poble. Som fins a 8 els diferents accessos trobats en el seu perimetre tota una prova de la seva alta activitat. En Ider ens fa un recorregut de més de 2 hores. Esmorzem i amunt cap al Waynapicchu. Deu n'hi do la pendent. Gaudim de les vistes i el paisatge i baixem Tota una odisea.
Machupicchu des de Waynapicchu
Descens del Waynapicchu
Machupicchu amb Waynapicchu al fons
Meravellós Machupicchu
Cap a les 16h tirem cap avall. Tenim encara un llarg camí fins a Aguas Calientes. Allí tren cap a Ollantaytambo i una micro fins a Cuzco. 23pm.






lluis (garcia): no entiendo una cosa. aca la peña te esperaba para el lunes 24 de enero... pero veo el sabado 22 de enero arrancaron una ruta de 4 dias... no me cuadran los numeros...
ResponEliminano habras cambiado el vuelo, no??!!
jm
pd: si me preguntan, no se nada!!
Molt ascens, molta bici, molt descens, molta nata, però…. Què porteu pintat a la cara? Que potser us veu customitzar de Heidi?
ResponEliminaJo vull veure algun video del descens!!!!
Doncs ens vam pintar la cara amb un tint natural d'un fruit de la jungla, estem maquíssims!!!
ResponEliminaHomus ponchus....
ResponEliminaAquí fot una rasca de collons. Porta la roba tèrmica ben neta!
I perque servia el tint natural...? per protegir del sol? per fer-vos els chulillus? per impresionar a les dones?... mmm....
ResponEliminaÉs una qüestió de supervivència a la jungla...
ResponEliminaHola!
ResponEliminaMiss you all!
From Kyungmo
Kyungmo, nice to hear from you. Today our trip it's over, we are all back in Barcelona. I miss also all the "Cobrillas"!!!
ResponEliminaEse poncho por favor!!!!
ResponEliminaUna de Ponchussssss!!!!
ResponElimina