Atacama

Per fi, Atacama destino final per a un servidor. Des de Santiago al migdia, amb 21h de Bus en semicama (dels més cómodes que hem pillat) arribem a Calama a les 11 del matí. Calama és una especie de "ca-ca" que resta al mig del desert, rodejada de mines. Moltes de les famílies d'aquesta immensa zona tenen relació amb el món de la mineria. Aprofitem per dinar el menú del día per 1700 pesos (2€) en un lloc del centre per després agafar un bus directe a San Pedro 1h30.

Menu a Calama

El centre de Sant Pedro son quatre carrers creuats amb cases d'adobe pintades de blanc a on Restaurants, botillerias, tendes de souvenirs, canvi de divises internet i agencies de tours, conviuen amb una fauna local de turistes, hippis i algún vilé que s'ha montat el negoci. Degut al seu aïllament, és un lloc super car. A la tarda, mentre tenim el primer contacte amb el sol abrasador, anem a les runes de "Pukará de Quitor", els tres coincidim no val la pena, però ja hem fet la nostra caminada.

Meditació a Pukará de Quitor

Santiago de Chile

Finalment, després descansar i visitar Villarrica agafem un "micro" que ens porta a Santiago. Arribem el dia 22 a les 11h aproximadament i ens instal·lem al ChileINN Hostel, ben situat entre el barri de Brasil i Santiago Centro, i amb molt pocs hostes (practicament era casa nostra). La temperatura és bona, uns 24ºC i fa solet.

Plaza de Armas de Santiago de Chile

El primer dia l'aprofitem per fer una volta pel centre, Plaza de Armas, Casa de la Moneda i dinar al Mercado Central, una especie de Barceloneta dels 70's-80's on tots els restaurants tenen penya captant gent i fent-se

Andrea & Anne

El que semblava un Tour de merda per la Cordillera de la Sal amb molt poca salsa, aquestes noietes i nosaltres vam saber treure-hi profit possant les nostres millors espècies, humor i ganes de compartir experiències.

Marco

Here is Marco, from Serbia, nice to meet and share the time with him at the lagoons, we like people who can enjoy anytime, anywhere, and remenber never grow more than 25 years.


We will meet you at Catalonia or Serbia. Don't finish all wine at Mendoza.

Juan po

Aquí teniu un personatge força contradictori, tot i que ens va llogar el seu cotxe en un moment de màxima necessitat, i les cabanes no estaven malament, el molt mamon ens la volia "dar con queso", no va posar ni aigua calenta ni calefacció a la cabana, jo "el luichi", després d'una dutxa d'aigua congelada gairebé me'l menjo amb pataques de bon matí. A banda alhora de cobrar el lloguer del cotxe el tio té la barra d'estirar la mà i de demanar més diners. Tot això en una mescla d'entendre les coses que deia a mitges o en un 25%.

A falta d'una foto del personatge ens quedem amb la imatge del seu cotxe.

Llao Llao

La señora Magdalena

Aquí estem amb la nostra mama d'Ancud. Algunes de les frases:

- no lleguen más tarde de las 23.30
- y ustedes en que trabajan...pero ya tienen trabajo?
- cuidado con el ordenador que la "o" tienes que apretar que no hay tecla
- quite la cámara ... juassssssssss

Villarrica

Després de deixar la illa de Chiloe ens varem marcar com a següent objectiu el volcà Villarrica. Des de que vem arrencar a Buenos Aires hem anat de bolit per aconseguir seguir la ruta marcada i aquest era un punt una mica imprecís. Total varem decidir agafar un bus a Castro (Capital de Chiloe) que ens deixava a les 3h de la matinada a Temuco. Aplicant els retards que hem patit en tots els busos esperavem poder arribar-hi cap a les 5h de la matinada i així després agafar un autobus cap a Villarrica. Total que per primera vegada el bus arribar a la hora esperada i ens trobem a les 2h50 a la magnífica estació de Temuco com uns homeless.

The homeless en la puta misèria

Cap les 7h del matí aconseguim un bus cap a Villarrica on fem cap 1h30 més tard. Primer objectiu una dutxa. Al no tenir hostel on ens dutxem. Comencem a preguntar pels hostels i oferim 5000 pesos per a què ens deixin dutxant-se. Al final el senyor Juan molt amablament ens va obrir les seves portes. Primer objectiu complert.

Chiloé

Arribem el dia 18 de desembre a Ancud, amb la intenció de llogar un cotxe, però lamentablement les nostres espectatives es veuen fustrades, era dissabte a les 7 p.m, feia un dia horroròs i l'únic establiment de lloguer era tancat i fins dilluns no obríen. Vam decidir quedar-nos a fer nit en un hostel molt peculiar, a ca la Magdalena. L'única cosa bona que vam fer en aquesta ciutat va ser menjar, que és el que fem a tots els llocs que anem. Aquí però vam degustar la Pichanga, el Curanto i Cancato.

Després de varis intents durant tot el diumenge al matí per consseguir un cotxe demanant entre els habitants de la city, que per cert van ser força amables,

Bariloche i Villa la Angostura

Tal com haviem previst, el dia 15 arribem a Bariloche amb avió procedents de El Calafate, vol turbulent d’unes dues hores. Seguint les bones recomanacions del Kyungmo, en allotgem al Hostel 1004 el qual té unes vistes impressionants sobre el llac Nahuel.

Bariloche és com si estiguessis a Suïssa, amb muntanyes boscoses, verdes i nevades als pics, casetes de fusta penjades arreu i llacs d'aigua freda i cristal·lina. A l’habitació som 6 i coincidim amb gent sud-africana, irlandesa, suïssa i catalana. Només arribar, les noies que regenten el hostel, ens encomanen anar al super a buscar un vi, ja que aquella nit hi ha festa de cata de vins (erem un munt de gent), lo de cata es va convertir en borratxera i la borratxera es va convertir en dormidera.

Vistes des del Hostel 1004.

Un cop despertem ressacosos, ens encaminem a fer el “circuito chico” en bicicleta, (nou mitjà de transport) que ens permet fer-nos una idea de l’entorn muntanyós que ens rodeja. Al vespre, la liem al Hostel, convidant a les animadores a truita de patates i vacio, el Luiggi es curra unes

Cuina Argentina

Donat que definitivament ens trobem en territori xilè i ja no tornarem a l'argentina (al menys en aquest viatge) cal recopil·lar els àpats saborejats fins ara. Com bé us podeu imaginar l'estrella ha estat la carn de vedella acompanyat de les empanades. Però més que descriure els plats us passem unes imatges bastant més il·lustratives.

Abans de començar cal destacar les parts de la vedella, tan important en aquesta terra.

Parts de la Vedella.

Hem probat les 8 parts però destacar el Bife de Chorizo.

 Vieras i Musclos

Mariscada a la Estancia (Puerto Piramides)

El Calafate

Al Calafate diuen que qui menja el seu fruit hi torna, bé potser no tots hem menjat el fruit però tots hem begut el seu licor, boníssim, així que de ben segur un dia hi tronarem. La llegenda diu que una bruixota els hi donava de menjar als ocells el fruit del calafate perquè així hi tornèssim any rere any a probar el fruit altre cop.

Nosaltres per si de cas no ens vam voler perdre el gran espectacle que ofereix la glacera del Perito Moreno, la simple vista et deixa embadalit, però a banda també se sent constanment el soroll de les trencadisses de gel que et fan girar al cap a banda i banda buscant algun despreniment, però generalment aquestes trencadisses es produeixen a les entranyes de la Glacera.

Per Celebrar-ho, vam anar a un restaurant on es pot degustar una de les millors "parrilles" d'Argentina, els tenedor libre estan molt bé, però aquest cop, fer un petit esforç s'ho va valer. Bé, el lloc es diu "De Antaño" i perquè veieu que no us enganyem aquí teniu una prova.

Doncs això, que pots quedar-te imnotitzat davant el Perito tota l'estona que vulguis, hi tornaríem avui mateix, però ja estem a Bariloche, en un hostel on ens hi trobem molt a gust, amb les millors vistes de Bariloche i on ens van rebre amb una fantàstica festa del vi. Arreveure.

Chari & Flo

La nostra familia xilena juntament amb en Kyungmo, la Chari i la Flo, varem compartir l'exit de les Torres del Paine. Segur que ens trobarem de nou a Santiago de Xile.

Kyungmo 경모

El nostre protector a les Torres del Paine, verdaderament un plaer compartir amb ell 4 dies, a les torres, a Puerto Natales i al Calafate. We are gone meet again somewhere, maybe Barcelona, Seoul, wherever.

Silvie

Recollida a l'hermosa vila de Trelew, varem compartir dos dies amb ella en cotxe. Va ser mes que suficient. Aquesta es la millor imatge d'ella, el seu comiat.

Torres del Paine

La travessa per les Torres del Paine ha estat increible. Desprès de sortir d'Ushuaia i arribar a Puerto Natales, varem fer neteja de la roba i al dia següent per la tarda, amb la motxilla carregada de menjar fins a les orelles varem arribar a Pudeto, al centre del Parc on un catamarà ens va apropar a un dels extrems del circuit de la W, on es troba el Refugi del Lodge Grande Paine. Aquella tarda varem abortar la caminada fins al Glaciar Grey ja que plovia amb molta força i ens varem refugiar al "Guinxo" (un cobert amb fogons) esquivant la pluja tot menjant uns "xorisos parrixeros" i fruita, la penya flipava una mica, però que voleu, som així. El Luiggi, va començar a desplegar les seves arts socials i des de aquest punt fins al final de la caminada (no fem servir trek si us plau o perdrem les nostres paraules), va conversar amb tot i tothom, persones, animals, pedres i plantes. Desprès plantada de tenda (les nostres i les d'unes yankis que tenien problemes al costat) i primera nit pelats de fred, al menys un servidor (Pep) que dormia sol escoltant el concert de ronquits dels dos Lluïsos (si hi havia algun puma, segur que va fugir).

Primer dia: excursió al Glaciar de Grey amb pluja, sol, neu i vent, de tot una mica. A l'arribada el dia no va acompanyar molt, però la vista tot i els núvols era impresionant. Per mi (Luichi) l'arribada a tocar del glàciar Grey espectacular, m'havia deixat els binocles a la zona d'acampada i just arribar al mirador em trobo amb un còndor pasejant amb el seu majestuòs vol sobre el graciar, i com diu en Pep, vaig fer servir les meves dots (una mescla de molta cara i humiltat), vaig trobar un noi d'alemània observant-lo amb els sus binocles, vam entablir conversa i poder disfrutar d'aquell moment plegats. A la baixada, varem recollir tendes i cap al Campament Italià (3h30' aprox), pluja i humitat, cap servei al campament i unes cuantes yankis borrachuzas corrent per allà que gairebés es cauen sobre el nostre fogonet.

Ushuaia i la Tierra de Fuego

Ens trobem en territori xilè després d'abandonar la Tierra de Fuego. Allí varem poder visitar el Glacial Martial i el Parc Nacional de la Tierra de Fuego, impressionant. I varem poder veure condors, cormorans, guineus... però ens van faltar els castors. Ens varem allotjar a una cabana de la Familia Piati, molt recomenable el lloc. A més el Javier, l'amo, és un fanàtic del Barca, així que millor impossible. A Ushuaia ens van cascar un corderito fueguino de buffet lliure increible i a l'altra dia una centolla i una merluza negra. Vaja tots els plats tipics d'aquesta terra. Per porblemes de logistica no tenim ara les fotos però les publicarem que valen la pena.

PN Tierra de fuego

Ushuaia

Creuant l'estret de Magallanes

Ara ja ens trobem en territori xilè, a Puerto Natales on varem arribar ahir a la nit. En un parell d'horetes comencarem el treking per les Torres de Paine que promet ser impressionant. Aviam si tenim sort i podem gaudir de los cuernos del paine. Amb moltissima més sort podríem arribar a veure un puma, cosa bastant improbable.

Bé, en la propera actualització prometem fotos!

Salut!

CARRETERA I MANTA

Be, després de deixar Comodoro Rivadavia, hem agafat el "micro" i hem tirat milles direcció Ushuaia. Després d'unes 26 hores de ruta i unes 6 d'espera a l'estret de Magallanes, finalment hem arribat.

Ara ens deleitarem amb el "cordero fueguino" típic de la zona i amb energies renovades, afrontarem un petit trek cap a el Glaciar Martial per tenir una perspectiva general d'Ushuaia, el Canal de Beagle i voltants.

Cristina

Sort de la Cristina que ens va fer un Ras i Curt de Buenos Aires amb la Furgo i ens va permetre fer-nos una idea més completa de la ciutat. Moltes Gràcies.

Península Valdés

Des de Puerto Madryn fins a Comodoro Rivadavia, tot passant per Península Valdés i Punta Tombo, hem estat tres dies disfrutant de la fauna i els paisatges que ens ofereix la Patagònia, ja ho vam dir un dia, la Patagònia no es visita, es recorre. I per fer-ho vam decidir agafar un cotxe per tal de poder tenir més llibertat, i la veritat es que ho hem aconseguit, ja que hem pogut aturar-nos on hem volgut a observar qualsevol cosa que es mogués.

Per començar, la tarda del 1 de desembre, vam fer un avistament de Balena Franca Austral aamb llanxa a la localitat de Puerto Pirámides que ens va sortir molt bé, us recomanem les agències Whales Argentina o Southern Spirit. Ja heu vist les fotos i val la pena, parlant amb altra gent ens van dir que per pagar menys amb una altra companyia van veure només un llom de Balena. Nosaltres vam veure-les tota la estona i eren unes quantes, totes amb la seva cria ja que és època. A destacar el Bar La Estación, bon marisc, ikurrinyes, senyeres i enganxines de Portlligat, a més d'un gran espectacle musical de música andina (www.pabloylola.com.ar)


Al dia següent, 2 de desembre, amb el cotxe per tota la península a la caça del Guanaco i del Piche entre d'altres animals terrestres. I vam tornar a veure Balenes en una bahia d'ensomni, i continuem, parem, i ens trobem amb una colonia de llobs Marins fen les seves demostracions de força entre mascles, un espectacle. Després vam anar al Mirador de llobs públic on va la gent que fa un tour i realment ens va semblar millor el que vam fer nosaltres pel nostre compte.

El Piche

Al matí del dia 3, anem a punta Tombo a veure Pingüins de Magallanes, molt maco, i entre d'altres animals també hem vist, el Cuis (un petit rosegador), uns ñandús, i aus estepàries i rapinyaires típiques de la Patagònia.

Finalment hem recorregut una 500 km de carretera patagónica, una experiència única, la carretera que mai acaba.

Només comentar que la gent fora de la Provincia de Buenos Aires són molt amables, i no sabem si tenim cara de bns jans però alguns s'acosten a demanar-nos d'on som.

Nosaltres estem bé, cansats, però bé, esperem descansar en el viatge que ens espera a Ushuaia (unes 18 hores aprox.), sembla dur però fins ara els busos ens semblan bastant cómodes, res a veure amb els de casa, esperem que segueixi igual. Demà més.

Adéu Buenos Aires

Avui marxem de Baires després de 2 dies intensos. Allotjats al barri de Palermo ens hem pogut apropar al barri de Recoleta amb el seu peculiar cementiri, la Boca, san Telmo, Puerto Madero i la super llibrería el Ateneo. Hem recorregut els seus parcs i les seves grans avingudes, gran ciutat aquesta. El nostre primer personatge del viatge, la "JeNNnnny"m ens ha abandonat i comença el seu periple argentí. El segon protagonista, la Cristina, ens va recorre bona part de la ciutat amb la seva furgo, una gran sort la nostra. No ens oblidessim del Barça. Ahir varem poder gaudir del 5-0 al Casal de Catalunya en un agradable ambient català. Us deixem el video del darrer gol. Locura!!!



Avui comença la nostra aproximació cap a la Patagonia. Propera parada Peninsula Valdés.

La JennNNy

Finlandesa que ens ha acompanyat els dos primers dies. Es queda Buenos Aires per treballar 3 mesos a la seva ambaixada.

L'últim Gin-Tònic!!!

Ahir va ser l'última nit!!!

I els últims Gin-Tònics!!!

I l'última borratxera d'algú...!!!

Bon viatge!!!

El futbol: Boca Juniors i el Barça

De les moltes dates que hem marcat al llarg de la ruta cap es tan solida com que el diumenge 28 de novembre a les 8h00 arribem a Buenos Aires. Ja fa unes setmanes va sorgir la idea: Anem a la bombonera a veure Boca? Despres de buscar per internet sense gaire exit el calendari del torneo de apertura (molt dificil!) varem trobar la seguent web:

http://www.goal.com/es-la/scores/result-standings/65/torneo-apertura-argentina

Veiem que Boca y Guilmes juguen aquell mateix diumenge i comença la maquinaria per trobar entrades. De totes les consultes realizades a molts argentins la conclusio es que les entrades no es poden comprar per internet. Les uniques opcions son o be uns dies abans o el mateix dia del partit a la guixeta del estadi. Algun contacte se'ns ofereix a ajudar-nos alli, perfecte.

A part del tema de les entrades sorgeix el de la seguretat. Les opinions son molt dispars, passem del cap

LA RUTA I ELS POSSIBLES DETALLS

Bé, primer de tot advertir que això és la previsió de ruta que tenim però com veureu, anem a toc de corneta, o sigui que qui sap, potser no es pot veure tot el que volem, o potser si...

Dia 1 - 27 Nov. (ds) Barcelona

Sortim de Barcelona a les 18:50 direcció Buenos Aires, via Roma.

Dia 2 - 28 Nov. (dg) Buenos Aires

Arribada a Buenos Aires a les 8:00 matí. Ens perdrem 2 dies per la ciutat de Buenos Aires, una de les grans ciutats del continent americà, així no es podrà dir que no trepitgem asfalt. Ens allotjarem a la zona de Palermo Viejo per recomanacions varies, bon ambient nocturn i bona comunicació. Hem d'agafar el bitllet d'autobus que ens treurà de la gran Urbe tan bon punt arribem. La expedició futbolera anirà a veure un partit en Directe de Boca, passejarem per l'avinguda més ample del món, visitarem San Telmo i Recoleta, la plaza de mayo, anirem a ballar tango?...No se, millor us expliquem un cop ho veiem.

Dia 3 . 29 Nov. (dll) Buenos Aires

Documentals: Al sur de la frontera (South of the Border)

Bones nois, us recomano un documental Al sur de la frontera (South of the Border) (2009) de Oliver Stone, i parla sobre la realitat política d'un continent que es vol fer per ell mateix, sense imposicions internacionals.

A disfrutar!

Orientació i predicció meteorològica

Aquesta lliçó va encaminada a ampliar els nostres coneixements sobre orientació i meteorologia.

Pel que fa a la orientació és ben senzill, utilitzarem un mapa i un compàs que ens ajudarà a situar el nord. Evidenment hi hauran situacions on la brújula no serà suficient per no perdre el nord (en el sentit més ampli) així que en aquests casos aplicarem el seny, valor tan nostrat.

El tema meteorològic és més imprecis. La opció d'esperar les ressenyes d'en Tomàs Molina queda descartada al igual que endur-nos al mini Molina. Per tant només tenim l'opció d'observar el cel i ajudar-nos d'algunes dades meteorològiques. Bàsicament ens recolzarem en un baròmetre. No tant en la pressió atmosfèrica en un moment concret sinó en la seva evolució en les darreres hores. Atenció un canvi d'alçada important treu validès a les dades donat que la pressió atmosfèrica és diferent en funció de l'altitud. Disminuiex al guanyar alçada. Per tant, la interpretació del baròmetre només serà vàlida per una mateixa (aprox) cota.

CONSELLS ÚTILS PER MOTXILERUS III

Lliçó 3. Botiquín i Malaties (aquí organitzo la informació que tenim fins el moment)

Vacunacions

Per viatjar a Bolívia i Perú es necessari estar en posessió del "Carnet Internacional de Vacunació" i estar vacunat de Febre Groga, una enfermetat que la transmeten alguns mosquits. A banda, per als quatre païssos: Chile, Argentina, Perú i Bolivia (com en molt d'altres païssos d'Amèrica Llatina) és recomanable estar vacunat d'Hepatitis A i B, tétanos i de la Febre Tifoidea (Tifus). Si no s'han petit Sarampió i Varicel·la cal també estar vacunat.

Si es vol viatjar a les zones tropicals i afectades per Malaria, es recomana també la vacunació via oral abans i durant la exposició. Tot i que la vacuna no és del tot efectiva a banda de generar alguns efectes secundaris de tipus intestinal i del sistema nerviós. Si es vol passar poc temps a la zona afectada es preferible fer servir mètodes de prevenció de les picades de mosquit, que és el vector de transmissió (antimosquit, mosquiteres al dormir, roba llarga, sabates enlloc d'abarques, gorra...).

Altres perills i com evitar-los

COM REPARTIR EL PES A LA BOSSA.

Un de tants concells per emplenar la carcaça que portarem al damunt tot el viatge. M'ha semblat que era sifucientment gràfic perque fins i tot jo ho pogués entendre. A veure que us sembla, es un enllaç de la casa Vaude.

http://www.vaude.com/WebRoot/InfoGuides/VaudeInfoGuide_10070.pdf

CONSELLS ÚTILS PER MOTXILERUS II

Lliçó 2. Que hi cap a la Motxilla?

A veure com collons fotem tot això a la bossa. Aquí hi ha una primera llista tal qual, convido al Sherpa Luchor i al Senyorito Guiri Luiggi ;-) a completar-la i fins i tot a passarla a un format més adequat. El tema de la roba, cadascú que posi el que vulgui, el que hi ha aquí es una primera sugerència.

ROBA

PANTALONS DE MUNTANYA

PANTALONS IMPERMEABLES

BERMUDES

BANYADOR

FORRO

GORE

PONCHO?

2 SAMARRETES TÉRMIQUES 1 LLARGA 1 CURTA

1 SAMARRETA NORMAL + 1 CAMISA

5/7 CALÇOTETS + 1 CALÇOTET LLARG

2 MITJONS GRUIXUTS

4 MITJONS NORMALS

GUANTS + SOTOGUANTS

GORRO

CHIRUQUES

SANDALIES / XANCLES

TOVALLOLA

ACCESORIS

Nois ja he vist també el documental. El lloc es impresionant, pero el que está passant allà sembla una mica surrealista. Els nens semblen adults no solsament per la feina que fan sino per com parlen... comparativament, aquí estem vivint encara en un bresol.

Serà tota una experiència ser allà, però per arribar-hi, abans haureu de recorre la Patagonia amb un servidor...

CONSELLS ÚTILS PER MOTXILERUS

Hola gent,

doncs aquí comença aquesta aventura, a recórrer doncs la Patagònia i Los Andes, semblava que ho somiés ahir i a dia d'avui ja ho toquem. Finalment marxo amb un parell de portejadors de puta mare, en Pep i en Luchor (20 ARS/dia), així que començarem per aprendre algunes nocions bàsiques del motxileo que he cercat a la xarxa i que trobo interessants.

Lliçó 1. La motxilla

"El preu no serveix per dir si una motxilla és bona o dolenta; les bones motxilles també poden ser econòmiques. El secret de portar una motxilla resideix en recolzar confortablement el pes sobre els malucs, i no sobre les espatlles, que es carreguen molt ràpidament. El principal és que tingui un bon cinturó, ample i encoixinat, perquè el pes es pugui carregar sobre els malucs. Les corretges que passen sobre les espatlles hauran de ser també amples i encoixinades. I no convé que aquestes corretges vagin cosides directament a la motxilla, sinó que hi ha mètodes més avançats de subjectar-les que s’adapten a la forma del cos i permeten un millor repartiment del pes. "

Avui dia les motxilles ja porten rain cover per mantenir-la protegida de la humitat de la boira i de la pluja. Sinó es poden comprar per separat. Un altre detall que ens pot servir en cas d'ambients molt humits són les cremalleres termosegejades.

Per carregar les motxilles, he trobat a la xarxa la "Teoria del Lleuger-Pesat-Lleuger". Es a dir, carregar el pes tal i com diu el nom de la teoria, de manera que el més pesat es trobi prop de la columna i les parts lleugeres amunt i avall. A partir d'aquí es pot organitzar el material segons les possibilitats que ens permeti la motxilla, tenint en compte sempre que caldrà tenir coses ben aprop, com el cangur (alias gore), la beguda (en general aigua)...i d'altres. Això és bàsic per cuidar les nostres esquenes. Distribuïr el material organitzat en sacs o bosses que fan el buit ens pot ajudar també a equilibrar millor el pes.

A banda s'explica que per carregar les motxilles, primer de tot afluixar totes les corretges, després, carregar segons la "Teoria del Lleuger-Pesat-Lleuger", i finalment assegurar amb les corretges.

Bé, doncs això es tot, a veure qui ens fa la segona lliçó. Eh! i lo dels portejadors és conya, que són dos colegues amb els qui m'alegra molt compartir aquesta experiència.

Documentals: La Mina del Diablo

Mirant les opcions que ens ofereix Bolivia, ens fixem en Potosí i en les seves mines. A mitjans del segle XVII aquesta ciutat acollia gairebé 200.000 persones, més que la Londres i Paris de l'època. El motiu: les seves mines de plata. Aquestes perforacions a la montaña del Cerro Rico varem ser especialment intenses durant la colonització espanyola. Encara avui son un recurs de subsistència per uns miners amb una esperança de vida no superior als 40 anys i a on l'explotació infantil encara perdura. La guia de la Lonely Planet la defineix com un lloc inoblidable per la seva duresa i recomana veure el documental "The Devil's Miner".

Per si us el voleu baixar: torrent

El documental on-line

"Ésta es una historia de placeres apurados hasta la última gota" José María Mendiluce (Pura Vida).

La Patagònia no es visita, es recorre.