Salar de Uyuni

Primer dia
Sortim de San Pedro d'Atacama a les 9.00 a.m. amb un minibus i ens dirigim a la frontera amb Bolivia on ens recollirá un Jeep en el que viatjarem 6 persones (Hans, Anita, Isa, Shiba, en lucho i en luiggi) i el nostre guia, conductor, cuiner i el que fes falta (en Primo).

Trenquem fronteres

Durant aquest dia visitem unes termes, els Geysers del sol de la mañana, la laguna verde i la laguna colorada. Dormim en un refugi situat a 4.200 ms.n.m., costa respirar i qualsevol petit esforc et deixa KO, sort que hem après a mastegar coca i aixo ens ajuda a guantar les condicions de l'alcada, en un moment et pilla el soroche (mal d'alçada). Per evitar-lo només cal unes quantes fulles (unes 15), les fiquem a un costat de la boca, les macerem amb la saliva i hi afegin una mica de "lejía" (cendra de quinoa) que actua com a catalitzador.

Això són vacances (Llussos a les termes)

Coca i lejía

Laguna colorada

Segon diaUn bon esmorzar que ens prepara en Primo i tornem a l'acció, durant aquest dia el millor és el paisatge, tot i que parem a fer fotos com a bons turistes en els llocs mes tipics, el arbol de piedra, al mirador del volcà Ollague i finalment a les lagunes altiplaniques, on fem una apat que ens torna a sorpendre, aquest guia es la ostia, això si les taronges no eren de València.

Grup de vicunyes (Llacunes altiplàniques)

Visca el Flamenc

A la nit dormim en un hotel de sal a la villa de San Juan, com que no tenim postres els guies ens canvien l'aigua per una ampolla de vi. Aquest cop dormir és més senzill, només ens trobem a 3.600 m.s.n.m.



Tercer dia
Ens havien donat l'opció per aquest dia de llevar-nos a les 7 a.m. o a les 3.30 a.m si es que volíem veure la sortida de sol enmig del Salar d'Uyuni, i està clar que decidim matinar, tot i les queixes va valer molt la pena. Així doncs, això és el que toca aquest dia, el Salar d'Uyuni, on ens divertim amb el grup fent fotos, la isla pescado, unes aigües fredes que sembla que estiguin bullint, però simplement és una reacció del Liti que hi ha sota la capa de sal, i finalment visitem el cementiri de trens, són trens que funcionàven antigament a vapor.

Shiva, Hans, Llussos, Primo, Anita i Isa

Fotillos fent lo ruc al Salar

Isla Pescado

Bé, podem dir que fins aquí una de les millors experiències de la nostra vida.


Per celebrar el cap d'any no podíem estar en un lloc pitjor, a la ciutat d'Uyuni, el nostre fill adoptiu, en Hans, i els llussos, i a sobre amb el tema del gasolinazo de teló de fons. Sort (o no se si dir malestrugança) que vam anar a fer unes copes a un bar que servíen les begudes en uns gots força peculiars. Sortim del local i ens fem una abraçada per desitjar-nos un bon any, al carrer tothom tira focs d'artifici com si fos el nostre San Joan.

Gots genitals