COSTA NORD DEL PERÚ

Després d'abandonar-me en Lucho vaig estar un dia més a Cuzco, de museus i de piscos amb la parella d'irlandesos, i al dia següent vaig volar cap a Lima, on durant vaig visitar el Museo de Nación, que no em va semblar res de l'altre món, i aquella mateixa nit ja agafava un fantàstic colectivo que em portaria al nord del Perú, on seguint la recomanació de la gent local hi trobaria sol, bones temperatures i platges per relaxar-se.

CHICLAYO

Al dia següent em desperto en la meva butaca panoràmica del bus-cama, en el 2ºpiso, encara queden 2 hores per arribar a Chiclayo, i el senyor del meu costat, que és d'allà i es diu Ernesto, i que m'explica un munt de coses d'on he d'anar. Al arribar, molt amable, em va portar amb el seu cotxe fins a les runes de l'antiga ciutat precolombina de Sipán, on es van descobrir unes tombes reials, fa uns 20 anys amb un fotimé de peces d'or i argent. Impressionant la veritat, i el millor és la part dels museu que t'explica com "els huaqueros" (lladres de tombes) estaven saquejant algunes tombes i uns arqueòlegs que es van enterar van decidir possar fi i protegir la zona. Penseu que els huaqueros anaven a pic i pala i trencàven tot el que venia pel davant i no brillés, ceràmiques, ossos,...

Réplica d'una tomba reial

Vam anar a dinar a un bon restaurant, el meu primer "ceviche", i no seria l'últim, i un cabrit amb un estofadet, menjars molt típics de la zona. I ben tip me'n vaig anar al museu de les tombes reials, al mateix lloc on dinàvem, a Lambayeque, a 15 km de Chiclayo. Aquí es troben la majoria de les joies recuperades les tombes que havia anat a veure al matí, i val molt la pena anar-hi, està tot molt ben exposat i amb bones explicacions, a vegades però hi ha algun intent de currada que els hi ha quedat una cutrada.

Ceràmiques chimús

A la tarda vaig fer una volta pel centre de Chiclayo, i vist que no hi havia gaire a fer vaig agafar un bus cap a Piura, però al intentar una cerca fustrada de hostel (no se per quin set-sous estava tot ocupat) vaig agafar un bus expreso de media noche que em va deixar a Máncora a les 3.30 a.m. del dissabte, on ves tu per on si que vaig trobar hostel, baratet, picineta, bon rotllo,...

MÁNCORA

Al dia següent em vaig equipar amb un pareo i cap a la platja a fer el cranc, la veritat es que hi ha unes platges maquíssimes, hi fa força caloreta i sol tot l'any, amb una temperatura de l'aigua ideal. Per moure't per màncora i moltes localitats del nord del Perú tens uns tricicles que fan que molta gent es pugui guanyar la vida, i una mica més econòmics que els taxis.

Al hostel compartia habitació amb un parell de joves hippies argentins que anàven voltant per tot el continent cremant la poca pasta que tenien i la molta festa que portàven a sobre. Amb ells, a les nits anàvem a veure l'ambient de màncora, regeton, cocktails de pisco, tot en uns xiringuitos vora la platja on es crea tota la festa. També hi havia el rollo més tranquil de grups de gent fent rotllanes vora al mar, xerrant, tocant guitarres i bebent cerveses.

Al llevar-me, vaig anar a comprar uns mangos i cap a unes altres platges a 10 km de Màncora caminant per la costa, al ser dilluns les platges eren buides de gent, algú fent esport o passejant el gos, i alguns grups de gent aïllats. Vaig arribar al hostel cap al tard amb l'esquena que em bullia, ahhhh!

Platja de Pocitas

Al dia següent vaig anar a llacuna a veure ocells, la veritat es que n'estava ple de grups que anàven fent filigranes. I a la tarda a probar de fer surf a la platja, quin horror, els primers cops les onades s'em venien a sobre sense que pogús fer res, sort que la taula va lligada al peu. Tot això enmig d'una orda de surfistes professionals que deurien flipar amb mi. Finalment em vaig poder sostenir sobre la taula durant uns 5 segons un parell de vegades, i vaig tornar la taula abans d'hora físicament destroçat.

Esquadró d'ocells

Després d'una dutja, com cada tarda, el millor que es pot fer a Máncora, anar a veure les fantàstiques postes de sòl abans d'anar a degustar un bon ceviche als xiringuitos de la platja, que ben aviat es convertiran en locals nocturns. La gent que coneixia estàven majoritàriament de passada, o venien o anàven direcció l'Equador, quina enveja la veritat i jo que havia de fer marxa enrera.

Posta de sol

Al dia següent vaig estar de compres, em va donar temps de fer una segona sessió de surf a la tarda i veure una última posta de sòl i menjar un ceviche abans d'agafar un bus direcció trujillo.

Posta de sol

TRUJILLO

De camí a Lima vaig parar mig dia a Trujillo per veure el centre colonial de la ciutat, molt maco, però la veritat es que només té el centre, si bé es veritat que hi ha unes unes a uns km., gastaria el meu últim museu a Lima. Quina pallisa però, un altre menjar al autobús.

Catedral i Plaza de armas de Trujillo