LIMA (Luiggi)

Vaig arribar a Lima a la mitjanit del dia 27, lo just per allotjar-me en un hostel en la plaça central del barri de Miraflores, molt tranquilet i força agradable per passejar a aquelles hores de la nit, i com a mínim vaig poder trobar una sandwixeria oberta per poder sopar alguna cosa.

Barri de Miraflores

Al dia següent tenia tot el dia per conèixer el que pogués de Lima. Primer de tot vaig enllestir el tema regals pendents al mercado indio, al mateix barri de Miraflores, hi vaig poder trobar de tot del que havia vist a altres llocs del país. Després havia quedat amb una amiga que havia conegut al Cañón de Colca, la Karina, que em faria de guia la resta del dia. Primer vam estar passejant pel barri de Miraflores i per no perdre el temps vam anar a menjar un cevichito i un tacu tacu, una mena de peix i marisc, exquisit, la veritat es que es menja molt bon peix aquí, en certa manera recorda a casa. També vaig provar la llet de Tigre, que és el suc del ceviche servit en una copa amb alguna cosa més que li deuen afegir, diuen que és afrodisíac.

COSTA NORD DEL PERÚ

Després d'abandonar-me en Lucho vaig estar un dia més a Cuzco, de museus i de piscos amb la parella d'irlandesos, i al dia següent vaig volar cap a Lima, on durant vaig visitar el Museo de Nación, que no em va semblar res de l'altre món, i aquella mateixa nit ja agafava un fantàstic colectivo que em portaria al nord del Perú, on seguint la recomanació de la gent local hi trobaria sol, bones temperatures i platges per relaxar-se.

CHICLAYO

Al dia següent em desperto en la meva butaca panoràmica del bus-cama, en el 2ºpiso, encara queden 2 hores per arribar a Chiclayo, i el senyor del meu costat, que és d'allà i es diu Ernesto, i que m'explica un munt de coses d'on he d'anar. Al arribar, molt amable, em va portar amb el seu cotxe fins a les runes de l'antiga ciutat precolombina de Sipán, on es van descobrir unes tombes reials, fa uns 20 anys amb un fotimé de peces d'or i argent. Impressionant la veritat, i el millor és la part dels museu que t'explica com "els huaqueros" (lladres de tombes) estaven saquejant algunes tombes i uns arqueòlegs que es van enterar van decidir possar fi i protegir la zona. Penseu que els huaqueros anaven a pic i pala i trencàven tot el que venia pel davant i no brillés, ceràmiques, ossos,...

Réplica d'una tomba reial

Objectiu: Machu Picchu

La visita cúspide d'aquesta travessa comença. El recorregut que ens portarà al Machupicchu es diu Inca jungle i durarà 4 dies. Com a bon tour organitzat el equip és novament multicultural: argentins, francesos, canadenc, peruà i catalans. Arranquem!!!

Primer dia

Ens porten al cim d'una muntanya (4300m) des d'on començarem el descens en bicicleta fins a a Santa Maria(2000m). Entre obres a les carreteres i que una companya argentina es va fotre una nata de cuidado amb la bici, el descens es va veure reduit a 2h30. Bueno prou bé. La noia una mica magullada per res greu. El dia acaba en un hostel de gasolinera, amb uns mosquits ben acollidors. Ja som a la jungla.

Una casa nostra 

Homus Ponchus

Grup del Inca jungle

El grup Mango està compost per:

-  Ider, guia espiritual.
- 4 noies argentines (realitzant el comú viatge d'argentins estudiants)
- 2 nois francesos. Estant realitzant la volta al mon (1 any). Durant els dos primers mesos ja han patit un accident de bus amb (fractura de clavicula) i un naufragi al amazones. Gent amb sort.
- Un noi argentí, apodat Aboooogadooo (Cabo del miedo)
- Un noi canadenc, treballa escalant arbres. Un forçut sempre està bé en el grup.

Grup del Inca Jungle

Cuzco

Com bé sabeu el nostre transport predilecte és el bus i també coneixeu la nostra problemàtica amb el tamany dels seients. Doncs en el trajecte que ens va portar de Arequipa a Cuzco i varem posar solució. Com? doncs molt fàcil arribar completament destrossats després de varies caminates seguides i dormir una mitjana de 5 hores durant varis dies (la nit també s'ha d'aprofitar...). Roncada absoluta.


Doncs bé arribem a Cuzco el divendres 14 a les 7h del matí. Coneixem una catalana estudiant a Santiago, esmorzem plegats i ens dirigim a un hostel recomenat per uns amics argentins. Resulta ser el pitjor antro en el que hem estat... ja explicarem.

Plaza de Armas de Cuzco

Cervesa Cuzqueña. Molt bona

Arequipa i Cañón de Colca

Des de Copacabana hem agafat un bitllet direcció a Arequipa, primer tram fins a Puno en un autobús amb uns 30 argentins, algún brasiler i nosaltres; segón tram fins a Arequipa amb tot de gent local. Arribem a Arequipa cap al tard, i ens allotgem en un hostel amb uns patis molt macos, però amb una habitació prou sorollosa que ens lleva aviat.

Canvi de tot

L'endemà, sense tenir gaire temps per passejar per la ciutat entre conseguir uns bitllets per anar a Chivay, pensant fer el trajecte del Cañón de Colca al nostre aire, però ens adonem que si anem amb un tour ens surt més barat i ens apuntem. A la tarda marxem cap a Chivay, a unes 4 hores d'Arequipa, en el camí en bus pugem fins als 4.600 m, neu i un fred que pela, i vaixem fins arribar al nostre destí (3.633 m.s.n.m.). Tan bon punt arribem marxem cap a unes aigües termals a relaxar-nos de tan trajecte, l'encertem perquè fa fresqueta i el contrast es perfecte, aquest és el cos que se'ns queda:

After Termes esperant transport

La isla del Sol

Arribem a Copacabana, Lucho, Luiggi i Emilio el dia 7 a la nit, així que poc a fer, hostel de inferno, que per una nit ja està bé i anem a sopar una trucha made in el lago titicaca amb una mica de música en viu. Al dia següent, el que ens pensàvem que era una ciutat amb calor, platges, mulates i palmeres, res de res, quina fustració, una ciutat no gaire maca que els turistes ferm servir per endinsar-nos a les profunditats del llac Titicaca.

Els nens a la barcassa

Fem una cua horrorosa per poder embarcar-nos en una "barcassa" que ens porta a la Isla del Sol. Un cop desenbarquem a la part sud de l'Illa, una forta pujada a través del que anomenen l'escalera de l'Inca, que la podría haver fet qualsevol Inca o no Inca. Bé, ens allotgem en un hostel amb unes vistes inmillorables del llac i els seus voltants i decidim caminar fins a la part Nord de l'illa vorejant la costa, durant unes 4 hores. En aquest tram ens trobem gent treballant uns bellíssims camps de conreu que es disposen en forma de terrasses, que feien ganes d'apuntar-s'hi, gent pasturant amb les seves ovelles, alpaques i porcs. Cal tenir en compte que en aquesta illa no existeix el transit rodat i tot el transport de mercaderies es realitza amb tracció animal, bàsicament rucs i alguna llama. I totes les tasques agrícoles es realitzen manualment, res de tractors, és impressionant, que dur que és això i que bònic que tenen les terrasses.