Villarrica

Després de deixar la illa de Chiloe ens varem marcar com a següent objectiu el volcà Villarrica. Des de que vem arrencar a Buenos Aires hem anat de bolit per aconseguir seguir la ruta marcada i aquest era un punt una mica imprecís. Total varem decidir agafar un bus a Castro (Capital de Chiloe) que ens deixava a les 3h de la matinada a Temuco. Aplicant els retards que hem patit en tots els busos esperavem poder arribar-hi cap a les 5h de la matinada i així després agafar un autobus cap a Villarrica. Total que per primera vegada el bus arribar a la hora esperada i ens trobem a les 2h50 a la magnífica estació de Temuco com uns homeless.

The homeless en la puta misèria

Cap les 7h del matí aconseguim un bus cap a Villarrica on fem cap 1h30 més tard. Primer objectiu una dutxa. Al no tenir hostel on ens dutxem. Comencem a preguntar pels hostels i oferim 5000 pesos per a què ens deixin dutxant-se. Al final el senyor Juan molt amablament ens va obrir les seves portes. Primer objectiu complert.

El segon punt era rentar la roba. En els darrers moviments no haviem pogut fer bugada així que era un tema a resoldre abans d'arribar a Santiago. Localitzem lavanderia i resolem el tema ràpid. Tot seguit un entrepà de jugosita carne i un jugo de frutilla. Recuperats per al nou dia. 

El Pep i el Lucho estavem temorosos d'haver d'afrontar una pujada al volcà Villarrica aquell mateix dia. Afortunadament John Sebulcor Luigi afirma "estic cansat perquè no ens quedem per aqu´el poble?". Lucho i Pep no tarden en assentir que és el millor que podem fer. 

Ens queden a Villarrica i iniciem un nou mitjà de transport. La canoa, des d'on gaudim d'unes vistes impressionants.

Després de prendre unes quantes cervesses recuperadores ens decidim a visitar el museu Mapuche de la ciutat. Aquesta és la zona de més concentració d'aquest poble. Sorprenenment ens obrem el museu per nosaltres i resulta ser una petita sala amb relativament poca informació. Una llàstima. Un esperava que al menys aquí ens poguessim documentar bé del tema però no ha pogut ser. Sembla que aquesta gent encara tenen una feina pendent, revisar la història de tots els pobles que varem ser massacrats amb l'arribada d'espanyols, portuguesos i anglesos. Tenen molt feina per fer.