Santiago de Chile

Finalment, després descansar i visitar Villarrica agafem un "micro" que ens porta a Santiago. Arribem el dia 22 a les 11h aproximadament i ens instal·lem al ChileINN Hostel, ben situat entre el barri de Brasil i Santiago Centro, i amb molt pocs hostes (practicament era casa nostra). La temperatura és bona, uns 24ºC i fa solet.

Plaza de Armas de Santiago de Chile

El primer dia l'aprofitem per fer una volta pel centre, Plaza de Armas, Casa de la Moneda i dinar al Mercado Central, una especie de Barceloneta dels 70's-80's on tots els restaurants tenen penya captant gent i fent-se pesadets. Després de la marabunta de propostes, ens quedem a dinar a l'únic que no ens ha dit res i disfrutem de les Machas al Parmesana i d'una fabulosa Paila Marina acompanyada amb vinet blanc.

Paila Marina

Per la tarda, passejem pel barri de Bellavista que es troba a sobre el Riu Mapocho (ràpid i fangós i/o/u fastigós), ple de restaurants, bars, tendes de roba i molt d'ambient al carrer. Un cop al Hostel, comprem al super i ens fem unes cuixes de pollastre al forn amb tomaquet, cebeta i suquet de birra... perfecte per anar a descansar despres dels darrers dies viatjant a tuti.

El 23 al matí, el dia es desperta amb núvols, decidim anar a fer una volta per separat, els Lluísos se'n van al Museo de Arte Precolombino i un servidor se'n va a fer voltes pel centre i a comprar algún record. A mitg matí el sol fa aparició i ja no ens deixa fins al dia que marxem de Santiago. Per la tarda, mentre el Luiggi puja al Cerro San Cristobal a veure panoràmiques de la ciutat, amb el Lucho anem al Club de Hípica a fer-nos rics amb les curses (a lo Hermanos Marx)... Les nostres apostes, els caballs "Prohibido Prohibir" i "Marea Oscura" queden 3er i 5é respectivament, perdem tot, però ens fotem unes birres i flipem l'excitació dels locals. Tot seguit anem al Hostel a on la Flo ens espera per portarnos a sopar i "carretear" amb la Chari i el Darco.

Museo de Arte Precolombino

Sorprenentment, acabem a l'hora de sopar a casa de la familia de la Flo, on ens tracten increïble i disfrutem amb ells de bona teca i bons vins (a destacar el Carmenere, varietat que ja no tenim a Europa i que está realment bona). En ben sopat, anem al carrete que la Gabo ens havia facilitat i passem unes hores en contacte amb la nit Santiaguina... Entre uns i altres, hem aconseguit sentir-nos com a casa, al dia següent, marxem cap a Calama.

De Carrete