Torres del Paine

La travessa per les Torres del Paine ha estat increible. Desprès de sortir d'Ushuaia i arribar a Puerto Natales, varem fer neteja de la roba i al dia següent per la tarda, amb la motxilla carregada de menjar fins a les orelles varem arribar a Pudeto, al centre del Parc on un catamarà ens va apropar a un dels extrems del circuit de la W, on es troba el Refugi del Lodge Grande Paine. Aquella tarda varem abortar la caminada fins al Glaciar Grey ja que plovia amb molta força i ens varem refugiar al "Guinxo" (un cobert amb fogons) esquivant la pluja tot menjant uns "xorisos parrixeros" i fruita, la penya flipava una mica, però que voleu, som així. El Luiggi, va començar a desplegar les seves arts socials i des de aquest punt fins al final de la caminada (no fem servir trek si us plau o perdrem les nostres paraules), va conversar amb tot i tothom, persones, animals, pedres i plantes. Desprès plantada de tenda (les nostres i les d'unes yankis que tenien problemes al costat) i primera nit pelats de fred, al menys un servidor (Pep) que dormia sol escoltant el concert de ronquits dels dos Lluïsos (si hi havia algun puma, segur que va fugir).

Primer dia: excursió al Glaciar de Grey amb pluja, sol, neu i vent, de tot una mica. A l'arribada el dia no va acompanyar molt, però la vista tot i els núvols era impresionant. Per mi (Luichi) l'arribada a tocar del glàciar Grey espectacular, m'havia deixat els binocles a la zona d'acampada i just arribar al mirador em trobo amb un còndor pasejant amb el seu majestuòs vol sobre el graciar, i com diu en Pep, vaig fer servir les meves dots (una mescla de molta cara i humiltat), vaig trobar un noi d'alemània observant-lo amb els sus binocles, vam entablir conversa i poder disfrutar d'aquell moment plegats. A la baixada, varem recollir tendes i cap al Campament Italià (3h30' aprox), pluja i humitat, cap servei al campament i unes cuantes yankis borrachuzas corrent per allà que gairebés es cauen sobre el nostre fogonet.

Segon dia, excursió al Valle del Frances, vistes espectaculars de les agulles que ressegueixen els perfils més alts del Parc, despreniments en viu de la glacera del Francès, internades dins de boscos frondossos. Tots coincidim en que aquesta es la excursió més maca que hem fet al Paine. Pel camí sense donar-nos compte, baixem caminant acompanyats del Mo (Kyungmo) de Korea del Sud un personatge de puta mare amb el qual hem arribat fins al Calafate. Un cop a baix, dinem i al sortir, ja no som 4 sino 6 ja que també venen dues xilenes (maquines de caminar) que fan la mateixa ruta. Així doncs Kyungmo, Chari, Flo i el trio Calavera ens encaminem cap al Campament de los Cuernos, a on passarem la nit abans d'afrontar la darrera etapa.

Tercer dia, caminada fins al Campament Chileno, segons el pronòstic demà farà mal temps així que deixem tot el material i pujem al mirador de les torres del Paine, pujem en 1h i 10 min (oficialment 2,5 h) esbufegant darrere la Chari i el Kyungmo que van a tota llet. Al final recompensa, amb zorro gris i vistes espectaculars. Baixem al campament amb una rasca del mil i desprès d'intentar que ens deixin dormir al menjador del refugi (sense èxit) plantem tendes, sopar, vinet, uns riures i a dormir. W completada!!!

Quart dia, tornem a Puerto Natales, dinar/sopar, farra i resaca del mil, en un garito anomenat Ruperto que et donen uns xupitos a base d'Ají i no se quin licor (no veieu com picava allò) i aquí estem, amb el cap com un bombo pululant per el Calafate a on hem arribat en bus (como no). Demà al Perito Moreno.

En definitiva, persones, muntanyes, rius, glaciars, condors, canquens, guanacos, zorro gris, pluja, vent, sol i neu... tot plegat ha deixat imatges i experiències "imperdibles" i que marquen un abans i un desprès en aquest viatge...

Tot plegat, 85,2 km inoblidables a les nostres cames i unes 30 hores de camí recorregut.

Algunes dades d'interès que demanen alguns curiosos: en aquestes terres meridionals les hores diürnes ara mateix són moltes, gairebé 20, i encara va a l'alça fins que sigui els solstici d'hivern vostre i el d'estiu nostre (es que ja ens sentim una mica d'aquí). La lluna es veu com allà i les estrelles si que són ben diferents, aquí el que marca el que et guia és la Cruz del Sur o Crux, una costel·lació petita en forma de Creu que senyala el sud, en definitiva aquí el cel es veu ven diferent.

Continuarà...