divendres, 31 de desembre del 2010

Atacama


Per fi, Atacama destino final per a un servidor. Des de Santiago al migdia, amb 21h de Bus en semicama (dels més cómodes que hem pillat) arribem a Calama a les 11 del matí. Calama és una especie de "ca-ca" que resta al mig del desert, rodejada de mines. Moltes de les famílies d'aquesta immensa zona tenen relació amb el món de la mineria. Aprofitem per dinar el menú del día per 1700 pesos (2€) en un lloc del centre per després agafar un bus directe a San Pedro 1h30.


Menu a Calama

El centre de Sant Pedro son quatre carrers creuats amb cases d'adobe pintades de blanc a on Restaurants, botillerias, tendes de souvenirs, canvi de divises internet i agencies de tours, conviuen amb una fauna local de turistes, hippis i algún vilé que s'ha montat el negoci. Degut al seu aïllament, és un lloc super car. A la tarda, mentre tenim el primer contacte amb el sol abrasador, anem a les runes de "Pukará de Quitor", els tres coincidim no val la pena, però ja hem fet la nostra caminada.


Meditació a Pukará de Quitor


El poble promet, i aquesta mateixa nit, just el dia de Nadal sopem com deu mana i sortim de carrete. Happy hour, pisco y mojito! Un cop tancats tots els garitos, després que Sebulcor deplegués les seves ales per tirar trastos a totes les cambreres i quan ja anavem cap a casa, encara va tenir temps de xerrar amb una xilena que hi havia pel carrer i dir-nos: -"ei tius, jo us dic una cosa... jo me'n vaig de festa si ó si! que aquesta tía m'ha donat molt bona onda..." El que va passar després, mereix una entrada a part, no te desperdici! Quan arribem a casa a les 4 del matí, amb una birra a la mà cadascú, ens trobem a un grup de persones adormides, que esperen el transfer per visitar els Geysers del Tatio. Aquí, tot donant la nota, fem amistat amb el Marco (veure personatges), quedem que al dia següent visitem la Laguna junts.

El matí de Sant Esteve, el dediquem a voltar per el poble i contractar el tour de la tarda per visitar la Laguna Cejar, los ojos del (no m'enrecordo) i finalment el salar Tebenquinche, on veiem la posta de sol i ens prenem uns piscos. El paisatge és espectacular!!! al vespres, tornem al bar de les cambreres per continuar la feina, però aquesta nit estem més cansats i després de tancar els garitos (aquí pleguen a les 2h) ens retirem "aviat" ja que demà al matí a les 4 anem als Geisers del Tatio.

Salar Tebenqinche

Els Geysers no son gaire espectaculars, però a la tornada, disfrutem d'uns paisatges impressionants i podem observar el "ataque de la vicuña", en plan territorial y a bocao pelao. La vicuña és una especie de Guanaco pero més petit.

Geysers del Tatio

El ataque de la vicuña
Al mitg dia, un servidor aprofita per complicarse la vida i canvio el bus de 20 hores per un vol de 2h, però sense comptar que no puc comprar el bitllet ni per internet ni per telèfon. Fins al dia següent no aconsegueixo el bitllet, però aquesta pel·lícula també es mereixeria una entrada a part. A la tarda, sense saber si podré sortir d'Atacama, visitem els valles de La Luna, de la Muerte i de Los Dinosaurios. Menys mal que coincidim amb unes noies d'Alemania i Holanda (veure personatges) ja que el tour no mata. A la nit, amb les noies, tornem un cop més al bar de les cambreres a veure que se cuece... pero ens abandonen molt aviat i anem a dormir aviat. Abans però fem algunes fotos freakys.

La nit de San Pedro

El darrer dia a Atacama, el dediquem a comprar el bitllet d'avió, i el tour al Salar de Uyuni, que suposa per als Lluïsos l'entrada a Bolivia. Per donar-li més emoció, a Bolivia, han començat les manifestacions per protestar contra la pujada del petroli, i a part de no saber com estarà la situació a les carreteres, el preu del tour també puja.


Pessebre a San Pedro a 40ºC

Per la tarda, fem mitgdiada!!! la primera en tot el viatge i a la tarda-vespre, comprem souvenirs i menjar per fer una truita de patates i porotos (monjeta verda) com a darrer sopar. Al matí següent el grup se separa i comença una nova etapa en aquest fantastic viatge.

El darrer sopar, truita made in Luiggi

8 comentaris:

  1. Eo Pep molt bona la entrada sobretot els detalls de caça de sebulcor. Afegeixo les vicuñes!!!!

    ResponElimina
  2. Hi han coses que no poden quedar en el "tinteru". Per cert! quines fotos més bones les del Salar d'Uyuni, es boniiiiisiiim ;) Deixar de fumar per acabar caminant sobre un cigar juasjuas!

    Que vagi molt bé per Bolívia.

    ResponElimina
  3. Ei gent!!! Com m'agrada poder llegir i ara també, tenir les primeres impressions "en vivo y en directo"!!! Ahir el Pep ja ens va fer una primera aproximació a la vostra realitat i francament: us tinc molta enveja!!!
    El nou estil de fotos esta molt aconsegit, i veug que també aneu perfeccionant la tècnica!!jajaja
    Sr. Paco i Sr. Sebulcor (nou noms no??), ja ens han explicat alguns bons moments entre corredisses pel desert buscant un tio i un canal, rebatejat de l'Hugo, inmillorable destresa en l'establiment de relacions socials, etc...??? Vaja cracks (x3)!!
    En fi.., BON ANY i fins aviat!

    ResponElimina
  4. Ei encara hem de publicar l'entrada d'Uyuni estem en ello. Acabem de tornar de les mines de Potosí, flipant!!!!! Tenim bon material a compartir.

    ResponElimina
  5. Enga enga! com es nota que no hi soc per publicar a tuti. Claru! amb l'excusa del internet... Que Bolibia no es Africa eh!? Fora conyes, no tardeu que si no no viatjoooooo...!!!

    ResponElimina
  6. Pura enveja el comentari de tirar els trastos a les noies. Prefereixo no donar més detalls.

    ResponElimina
  7. Si, si... ja he vist el ras i curt!!!!

    ResponElimina
  8. Ei que aquí no va un mica lent i nosaltres massa ràpid. Estem elaborant les entrades següents:

    -Salar d'Uyuni
    -Les mines de Potosí

    Calma companys!!!

    ResponElimina