Arribem a Sucre amb una tartana de campionat havent-se fet fosc, aquesta vegada anem acompanyats amb en Hans i l'Emilio. El primer que fem com sempre trobar un hostal, i el que trobem té un patí comú molt maco però uns llits no gaire comfortables. Sortim a sopar i ens adonem que és una ciutat força tranquila, i força maca.
Al dia següent sortim a voltar per la ciutat i ens adonem perquè se li diu la Ciutat Blanca, els seus edificis colonials i esglèsies de l'època són tots d'aquest color. També se la coneix per la ciutat de plata ja que era punt d'enmagatzematge del mineral que és poratava des de Potosí. Sucre és la capital judicial de Bolívia, i de fet existeix certa disputa amb la Paz per aquest motiu, és aquí on es va firmar la carta d'independència del país al 1.825 (fa quatre dies) que va canviar el seu nom, d'Alto Perú pel de l'actual Bolívia. Pel que vam veure sembla una ciutat força organitzada si tenim en compte el que hem vist a tot el País.
Vista de Sucre
Passegem pel mercat de Sucre, un espectacle de colors i on fan uns "jugos" de campionat, provem el de mango i el de plàtan.
Dóna preparant-nos "jugos"
Parada de Xiles
Ens atrevim a menjar dins el mercat, tota una experiència, pel mòdic preu de 12 Bolivianos (1€ 20 cèntims), de moment els nostres estòmacs toleren tot el que se'ls hi possa al davant.
Mondongo
A la tarda visitem la casa de la libertad, on es va firmar la carta d'independència que comentàvem abans. Sort que ens toca un guía força intel·ligent, que en lloc de donar-nos les típiques passejades per les diferents sales, es dona compte que ens interessa xerrar i descobrir i es possa a discutir amb nosaltres sobre diferents punts de l'actualitat Boliviana.
És una llàstima que no haguem pogut estar més temps en aquesta ciutat, una altra vegada qui sap.
Ei guapos!!! En cap moment havia dubtat dels vostres estomacs!!!
ResponEliminaVeig que continueu amb la sort dels guies, eh? Això sí, com sempre fent familia!!!
Petons
Bueno bueno... espero que lo des estomacs sigui veritat. El tal "mondongo" a part de tenir un nom divertit, fa una pinta suculenta i explosiva a parts iguals i els Xiles, no us els haureu endrapat no!? si no heu begut oli!!!
ResponEliminaPer cert! i parlant de coses series... com estan les "marfallongues" ja heu pillat o aneu "burundangas" perduts. Enga nois!!! se del cert que es difícil, però s'ha de fer pais en tots els aspectes collins! Sebulcor... la gran esperanza blanca jejeje... Paco! Al ataque comandanteeeeee!!!!
Animo mihijitos!
A veure nois, val a dir que el mercat de Sucre a banda de tenir molt color, molt higiènic no ho era, sobretot en l'apartat de la carn, on la cadena de fred era totalment inexistent, a tu thais, t'hagués donat un patatús. El tema marfallongues o el que sigui està a la graella, com sempre, però encara no llest. Petons.
ResponEliminaBueno bueno, val a dir que els nostres estómacs ja han sucumbit. En primer lloc jo a la Paz vaig patir les primeres conseqüencies de Bolivia. El Luichi va caure ahir però avui ja el tenim com una roca. Sebulcor ha vuelto!!!!
ResponEliminaQuè vol dir a la garella però encara no estan llestes??? Doncs foteu-li més brasa, no?? Amb tot el que m'han explicat del Sebulcor, em pensava que a hores d'ara ja haurieu fet una gran tiberi, jajaja!!!
ResponEliminaEspero que les condicions sanitaries del mercat de Sucre no us hagin fet passar gaire malament (sempre és una putada); però no hi ha res com continuar alimentant de nova fauna microscòpica els vostres cossos com per que s'acostumin!!!