Com a bons backpackers tan bon punt arribem a la ciutat de Potosí ens dirigim a la cerca d'un hostal. L'objectiu es diu Koala i malgrat la pluja aconseguim trobar-lo. Aquest hostal molt ben equipat forma part d'aquestes empreses que t'ofereixen serveis integrals. Em refereixo a que també fan de touroperadors. Això és cómode però perds realitat. Després de diferents comentaris de companys i de visitar diferents empreses ens decantem per Greengo Tours (http://www.greengotours.com.bo/) per realitzar la visita a les mines. Aquesta empresa gestionada per en Julio destaca per praticar un turisme respectuós, ètic i responsable. A part de donar una part dels ingressos a les cooperatives de miners, destaca per la seva lluita en erradicar les explosions de dinamita per a turistes. Després de parlar amb ell, ens queda clarissim que és la millor opció per visitar les mines de plata de Potosí i així va resulta.
La visita a la mina Negra la varem realitzar nom'es nosaltres dos amb ell com a guia. Mentres estavem al mercat comprant fulles de coca i sucs pels miners veiem com grups de gent de 15 o 20 van plegats a les mines. Ens donem compte que som uns afortunats per anar-hi sols.
Equipats per entrar a la mina
La mina objectiu
Aquell dilluns coincidia que la cooperativa que explota la mina Negra tenia partit de futbol i amb les dates nadalenques tan properes no hi trobariem gaires miners. Igualment ens la juguem per no retrasar el nostre viatge. Un cop a les mines en Julio ens comenta que el Daniel es troba dins de la mina. Anirem a trobar-lo. Accedim a la mina negra negra i recorrem un tram d'uns 300 metres horitzontals però en totes les posicions. Encara que miners, els bolivinas son petits de collons. Total, corrents, ajupits o arrosegant-nos arribem a una derivació vertical. Allí sota hi treballa en Daniel. Baixem com podem i anem a trobar-lo.
Accés a la mina de Daniel
Per respecte no varem fer cap foto però si que vem poguer xerrar amb ell uns 20 minuts mentres li oferiem les fulles de coca i els sucs. Nosaltres des d'abans d'entrar a la mina ja varem començar a mastegar o "acullicar" com diuen ells. Mentres xerrem tots 4 anem mastegam. En Daniel t'e vora el 50 anys i el seu pare ja era miner. Des de fa uns anys treballa sol a la mina encara dins de la cooperativa. Ell 'es ben concient que l-esperan\a de vida dels miners es molt reduida a causa de les enfermetats pulmonars que els afecten, en especiual la silicosis. Ell ens comenta que procura perfora zones que estiguin ventilades i aixi reduir riscos. Potser aixo ho diuen tots, qui sap. Durant tota l-estona que estem amb ell gairebe no aixeca el cap i nom'es fa que agafa fulles de coca i ficar/se/les a la boca. Sembla incomode i tot plegat ho fa per uns petits regals.
Un cop deixem al Daniel ens dirigim a veure el Tio. Es el deu de sota terra que els miners adoren. T'e l-aspecte del dimoni, que es qui mana al infern. I les mines son aixo l infern. Aquesta devocio es remonta a l-arribada dels espanyols. La pressio religiosa que realitzen sobre els indigenes fa aflorir aquest deu dels miners per a que els protegeixi a les mines. El nom de Tio ve del nom Dios on la D en quechua no es pronuncia i per tant van adoptar la D. A cada mina hi ha una figura com aquesta on els miners hi dipositen cigarrs, alcohol, coca i fins i tot fetus de llama.
El Tio en persona
Ofrena al Tio
Sortim de la mina ben impactats d-haver vist el Daniel i el Tio. Una experiencia inoblidable.
Nosaltres amb el Julio
Per si us voleu baixar el documetal La Mina del Diablo: torrent
El documental on-line
Ei guapos!, Això és espectacular, sembleu mineros de debó!! Quina sort això de poder anar només vosaltres dos amb el Julio no?, sembla que la resta d'empreses que organitzen aquestes sortides van només per la pasta o què? Per cert, quina és l'ofrena que li feu al Tio? Pq després us ho bebeu, oi?
ResponEliminaPetons i continueu informant!
Amb paraules del benvolgut Jesulin: Im-prezionante! El viatje definitivament esta canviant radicalment, paisatjes, activitas, personatjes... Pinta molt be! Ajcolta Luichi que vol dir aixo de La Paz i la ruta 36... Vonga vaaa explixa no? Be, que la festa continui, vayan bien mijitos!
ResponEliminaHola thais, la veritat es que va ser una experiencia unica, una vegada mes. El que bebem, no t'ho creuras pero es alcohol potable de 96 graus, sort que no se'm veu la cara quan estic bebent. Petons
ResponEliminaBon dia anònim!!! Jajajajajaja!! Però si fins i tot repeteixis i li fots dos glops!!!
ResponEliminaEs veritat! Com li trinka el tio, dic l'anonim!!!
ResponEliminaJuas, si es boníssim, m'estic tirant al l'alcohol de 96º. Soy Mineroooooooo!
ResponEliminaHauríeu d'haver vist el racó on treballava en Daniel (el miner que vam visitar), potser hi havia 20 ampolles d'aquestes tirades pel terra. Esper no acabar igual, hips!
Ei, vigileu amb el que dieu que el Pepis em fot la bronca per no saber que els mineros es passen tot el dia fotent-se alcohol de 96ºC; encara quedaré jo malament!!!!
ResponElimina