La Paz

Des de Sucre varem agafar un autobus cama nocturn fins a La Paz. El tamany stantard dels bolivians no és com el nostre per lo que el viatge va ser una mica incómode especialment per a mi (Lucho). Total 7 del matí estem en aquesta bulliciosa capital. Ens allotgem en un hostel que ens recomanen però resulta ser un "made for gringos" i acabem amb una pulsereta a la mà. Totalment identificats.

Sortim a fer una volta i ens apropem al mirador. La veritat és que la ciutat no té gaire encant però podem gaudir d'unes vistes panoràmiques on es veu com la ciutat s'enfila per la muntanya fins a trobar-se amb la ciutat de El Alto. Aquesta última és bàsicament obrera, feudo del Evo, i encara que és la ciutat més alta del món (4100m) curiosament aquesta distinció se li otorga a Potosí.

Vista panoràmica de La Paz

La ciutat estaba dividida en dos pel pas d'un riu. A algun il·luminat se li va acudir tapar-lo i ara aquesta zona es troba propiament urbanitzada.

Després del mirador visitem el museu de la coca. Home la veritat un s'espera una cosa més completa d'un museu. A la tarda ens dediquem a recorrer els mercats de la ciutat. Interminables. Hi ha gent per tot arreu venen de tot. S'ajunten en plan gremis per carrers. Un bullici inexplicable.

Mercat amb carn fresqueta

A la tarda jo (Luchor) començo a patir els primers efectes de la nostra devoció per probar el menjar local més autèntic. Primera victima de gastrointeritis. Abandono el vaixell i em reclueixo al hostel. Conseqüenment abandonem l'alternativa de realitza la "carretera de la muerte". Descens des de 4700m fins a la cota 1000 per una carretera plena de penyasegats. Una locura.

Al matí següent ens trobem de nou amb l'Emilio. Ell i el Luiggi fan unes visitetes pel museu d'Etnografia i Floclore d'on surten ben satisfets. La meva indisposició es veu superada a la nit on participem a una de les multiples festes del hostel. Allí el Emilio es troba amb uns companys amb qui va compartir el Salar d'Uyuni. Resulta que a la micro que els portava de Uyuni a Potosí li van fallar els frens i varem haver de saltar en marxa. Una altra locura.

Paredetes ben colorides

Doncs el pas per La Paz ha estat un ni fu ni fa. S'havia de fer parada en el recorregut però seguim avançant. Següent parada... Copacabana!!!