La isla del Sol

Arribem a Copacabana, Lucho, Luiggi i Emilio el dia 7 a la nit, així que poc a fer, hostel de inferno, que per una nit ja està bé i anem a sopar una trucha made in el lago titicaca amb una mica de música en viu. Al dia següent, el que ens pensàvem que era una ciutat amb calor, platges, mulates i palmeres, res de res, quina fustració, una ciutat no gaire maca que els turistes ferm servir per endinsar-nos a les profunditats del llac Titicaca.

Els nens a la barcassa

Fem una cua horrorosa per poder embarcar-nos en una "barcassa" que ens porta a la Isla del Sol. Un cop desenbarquem a la part sud de l'Illa, una forta pujada a través del que anomenen l'escalera de l'Inca, que la podría haver fet qualsevol Inca o no Inca. Bé, ens allotgem en un hostel amb unes vistes inmillorables del llac i els seus voltants i decidim caminar fins a la part Nord de l'illa vorejant la costa, durant unes 4 hores. En aquest tram ens trobem gent treballant uns bellíssims camps de conreu que es disposen en forma de terrasses, que feien ganes d'apuntar-s'hi, gent pasturant amb les seves ovelles, alpaques i porcs. Cal tenir en compte que en aquesta illa no existeix el transit rodat i tot el transport de mercaderies es realitza amb tracció animal, bàsicament rucs i alguna llama. I totes les tasques agrícoles es realitzen manualment, res de tractors, és impressionant, que dur que és això i que bònic que tenen les terrasses.

Home treballant la terra

Transport bàsic a l'Illa del Sol

Ens aturem a ficar els peus a l'aigua en una platja d'ensomni i compartim una bona estona amb uns xiquets que ens demànen diners o caramels a canvi de fotografies, intentem jugar amb ells i fels-hi passar bé aquesta estona.

Platja d'ensomni

Fotos i nens

Seguim caminant fins arribar al poblet de Chiclaya, dinem una lasanya horrorosa, i llavors ens dirigim a les runes inques al punt mès al nord de l'illa, la veritat es que les runes deixant molt que dessitjar pel que un s'esperava, poques explicacions i poc control de la gent que fa el que vol dins de les runes. Per sort el camí de tornada pel mig de l'illa és una grata sorpresa, uns paissatges inmillorables tots ells disfressats a mesura que avancem amb la posta de sol que ens va dibuixant diferents colors. Arribem així a les fosques de nou a la part sud de l'illa, on ens trobem un casament local del qual ens fan fora ben ràpid (no greengos). Arribem al hostel i sopem una altra truita Titicaca.

Runes (altar del sacrifici)

Camí de tornada

L'endemà el primer mal de panxa de'n Luiggi, no podré menjar res durant tot el dia, sort que en Pep ens va deixar el tiorfan. Marxem doncs d'aquesta meravellossa illa, molt recomanable endinsar-se i caminar-la, i no nomès fer les visites a les runes via ferrys. Arribem a Copacabana de ou amb la barcassa, un Bus ens portarà fins al Perú.